BOMBOLLES DE SABÓ I ALTRES CONTES
El llibre Bombolles de sabó i altres contes m’ha donat
moltes satisfaccions i uns moments inoblidables. Si escriure és un gran plaer,
tot i que no és gens fàcil, també va ser un plaer triar els dibuixos que
il·lustren els contes. La Maria Rosa va encertar de ple en les il·lustracions i
cada dibuix representa l’ànima del conte.
Bombolles de sabó i altres contes és una breu selecció, tot just un tastet, dels meus
contes, dels que tenen com a protagonistes uns personatges infantils.
Quan passem per l’etapa més captivadora de la vida és com
si flotéssim dins d’una lluminosa i flonja bombolla de sabó. I en canvi és quan
forgem la nostra personalitat, que hauria de ser entre moltes altres coses,
responsable i a la vegada lliure.
En aquests contes s’hi apunten, tot un seguit de valors
que en absolut estan desfasats, però que en el món en el que vivim de vegades
ho pot semblar, valors com l’amistat, l’humilitat, la generositat, el respecte,
la paciència, l’esforç, l’amabilitat...
Els personatges dels meus contes, nascuts de la fantasia
literària, no són herois, són nens normals amb petits problemes i limitacions
com els que té qualsevol nen normal. Nens que tenen consciència d’ells
mateixos, que tenen una vida interior riquíssima i que ens fan viure moments molt
especials.
La presentació del llibre va ser molt emotiva, envoltada
de la meva família, els amics i la gent del poble on vaig néixer. Un públic
especial i ple de significat per a mi. Encara recordo les paraules que l’
aleshores alcalde de Sant Boi, Josep Maria Masrramon, va tenir en memòria del
meu pare, velles paraules amigues que van surar per la sala plenes de tendresa.
Bombolles de sabó, és el conte que dona nom al llibre, és el que va anar
tibant els altres. El vaig triar perquè
hi surt “El roure de la senyora”,
un lloc que és un referent de Sant Boi i volia que sortís a la portada. La
portada és una aquarel·la que va fer la M. Rosa Terradellas. La història és
molt bonica i la protagonista una adolescent que s’adona que és una mica
complicat fer-se gran i que els sentiments són tan fràgils com les bombolles de
sabó.
La bata de llana va ser el primer
conte que vaig guardar. És el que més li agrada al Josep Aguilar. La
protagonista és una bata de llana que havien tingut els meus fills i explica
les aventures passades amb els menuts.
El gosset: el vaig escriure
perquè de vegades no som conscients de la responsabilitat que implica tenir
un gosset. Un gosset forma part de la família, ens estima incondicionalment, és
el nostre amic i té una devoció especial per nosaltres. Al gosset de la nostra
història l’abandonen, però vet aquí que, coses de l’atzar, trobarà un nou amo que
el rebrà amb els braços oberts i estarà sempre al seu costat.
En Flautes i
xiulets i Una amiga dins la motxilla, l’ Espurna, una petita fada, ajuda a resoldre els problemes de l’ Eudald i els de la Clàudia. Però és clar, les fades no les
pot veure tothom.
PLUJA: El conte de
les gotes de pluja de primer es deia “una gota,
dues gotes, tres gotes” El vaig escriure estant malalta, al llit, eren dies
difícils. El vaig refer, però vaig deixar la tercera gota sense tocar-hi res
“una-dues, una-dues” em diu tot sovint una de les meves companyes i amigues de
la feina. Déu me’n guard de tocar-hi
res. La quarta gota la vaig afegir. En una de les assignatures de Filologia vam
fer un treball sobre “ LA DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL PER ACCIÓ DE LES
GUERRES” A mi em va tocar fer un treball sobre la destrucció de
la biblioteca de Sarajevo, atacada i destruïda en poques hores. El dia que va
cremar la biblioteca de Sarajevo, una pluja de cendres i paraules escrites va
caure sobre la ciutat. Aquella història em va commoure molt i d’aquí va sortir
la quarta gota de pluja.
El color blanc: És el que
queda sempre per encetar, per això li he donat una miqueta de protagonisme
escrivint-li un conte.
Esquitxos al
bassals: És un conte breu. He
pres unes paraules d’un petit escrit que vaig fer per una companya molt
estimada del treball. Aquesta motxilla que portem tots, carregada de tantes
coses, de petits moments, coses que ni ens adonem de la gent que ens estima, i
de l’enyor dels que ja no estan al nostre costat.
La vella alzina: La vellesa amb v baixa i la bellesa amb b alta. És una història molt
senzilla, la d’un arbre vell que volen tallar. És curiós, les persones quan ens
fem velles, sembla que ens haguem de fer més lletges als ulls dels altres i en
canvi els arbres són més bonics com més vells es fan.
El Nadal és molt important per a mi. A casa quan era
petita es vivia amb molta intensitat. Des de fa anys escric cada any el conte
de Nadal i a casa el fem servir de
felicitació. Després el dono a alguna publicació. Hi solen sortir els reis,
l’ambient i les olors especials del Nadal. En aquest llibre hi ha dos contes
escrits especialment com a conte de Nadal, “Els tres viatgers” i “La moneda”.
Els tres viatgers s’allotgen a l’alberg del cedre
i L’Alberg del Cedre existeix, ens hi vam allotjar amb uns
amics quan vam anar al Canigó. Es deia L’alberg del Cedre perquè hi havia un
cedre impressionant al jardí. Era l’Octubre, a mi ja em voltava pel cap el
conte de Nadal i de seguida em vaig imaginar aquell cedre ple de llumets de Nadal. El vaig posar en un altre
indret i hi vaig fer arribar els tres viatgers, però pels camins que passaven
també hi vaig veure els de Sant Boi i quan els vaig tenir vestits, els tres viatgers
tenien nom i cognoms: els tres reis de quan jo era petita.
La moneda, sí, tots els contes tenen alguna cosa de qui els
escriu, i si en aquest conte hi ha alguna cosa meva és quan dic: “A
l’entrada, sobre el canterano hi havia una foto. Els meravellosos, tristos i severs ulls del meu pare estaven
fixos en mi. Em vaig aturar” i més endavant
torno a dir: Al
passar pel rebedor em vaig girar i vaig mirar la foto. Els meravellosos,
tristos i tendres ulls del meu pare em miraven satisfets" i el
final és també l’experiència viscuda amb els reis que passen casa per casa allí
on hi ha nens.
Qui no creu en la màgia dels contes? És la mateixa màgia
que envolta els tres reis i el tió, les fades bones i els esperits benèvols que
moltes vegades han espolsat la seva vareta per ajudar-nos. No que si?
