.JPG)
Amb
l’escriptora Roser Iborra que va llegir el magnífic text poètic “Flor de Llibertat” del seu llibre Flors.
EL SO DE LA LLIBERTAT
Els qui creiem encara en el poder
de la paraula, de la literatura com a comunicació, ens agrada gaudir de la bona poesia. Quan parlem de poesia,
parlem de cultura perquè la poesia és la
màxima expressió lingüística i cultural d’un poble.
La poesia que arriba al cor i al
cap de les persones, aquella que copsa i reflecteix la vida. La bona poesia que
ens fa reflexionar i que ens mostra la riquesa de la llengua.
Aquest estiu, a Sant Vicenç de
Torelló es va fer un recital de poesia “El
so de la llibertat” a la Font del Bassalet, presentat per Ramon Minoves i en el
que es van llegir vint-i-sis poemes, el fil conductor dels quals va ser la lluita, la terra, la llengua, el país, la
llibertat… Un so que va esdevenir sentit, vitalitat i força en un escenari màgic
i amb el so de l’aigua lliscant suaument.
Jo vaig llegir aquest bonic poema
de Joana Raspall: “El vell vestit “.
El vell
vestit
Duc un
vestit antic de seda forta
que, de
tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest
més ferm queda travat per ell
i el crit
més viu fa so de fulla morta.
Em cansa
forcejar en la lluita vana
de
retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit
vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo
del fred que m’encomana.
Enyoro la
nuesa beneïda
que em
deixava indefensa en el neguit,
quan tot
podia ser viscut i dit
al compàs
jove que no té cap mida.
Sota la
pell del meu antic robatge
sóc viva,
malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els
que lluiten forjo el mateix cel
de
llibertat, des del meu esclavatge
