Era
un vespre calorós, com la majoria dels vespres d’aquest mes de Juliol.
Amb
la remor de l’aigua de fons, les paraules prengueren el vol i mogudes per
l’aire dansaren lentes i es deixaren
caure sobre nosaltres com fina puja.
Paraules
de tots les textures i tots els colors, belles, boniques, serioses o somrients,
acaronades per les diferents veus. Quina meravella!
Aquestes
van ser les meves paraules: Un breu fragment del dia que vam visitar Auschwitz
i la Cançó de Dachau.
Us llegeixo un breu fragment del dia
que vam visitar un camp de concentració:
Era un dia
plujós i ara no sé si el que queia del cel era pluja o llàgrimes de tristesa,
dolor i ràbia.
Un calfred,
el primer d’uns quants, va recórrer el meu cos al passar la gran porta on encara es pot llegir:
“el treball ens fa lliures”, i vaig sentir la punyida, la primera d’unes
quantes, que em provocaren aquestes paraules plenes de la crueltat, la mofa i
el sarcasme més esfereïdors.
Al travessar
aquella entrada i les tanques electrificades, vam començar a caminar pels
mateixos llocs per on van caminar i per
on es van arrossegar milers de persones com nosaltres, camí cap a la mort.
El
poeta Jura Soyfer i el
músic Herbert Zipper, dos presoners de Dachau, van escriure una cançó com una resposta
irònica al lema "Arbeit macht frei" (el treball us farà lliures)
inscrit a la porta d’entrada al camp.
Cançó de Dachau
El filferro de
pues, carregat amb la mort
es dibuixa al voltant del nostre món.
A dalt un cel sense pietat
envia gelades i cremades solars.
Lluny de nosaltres hi ha totes les alegries,
lluny la nostra llar, lluny les nostres esposes,
quan milers de nosaltres
es dibuixa al voltant del nostre món.
A dalt un cel sense pietat
envia gelades i cremades solars.
Lluny de nosaltres hi ha totes les alegries,
lluny la nostra llar, lluny les nostres esposes,
quan milers de nosaltres
marxem a l'alba
a treballar en silenci.
Però hem après
el lema de Dachau
i ens ha fet tan durs com l'acer:
Sigues un home, company,
roman com a ésser humà, company,
fes un bon treball, ajuda, company,
doncs el treball, el treball et farà lliure!
i ens ha fet tan durs com l'acer:
Sigues un home, company,
roman com a ésser humà, company,
fes un bon treball, ajuda, company,
doncs el treball, el treball et farà lliure!
Davant la boca
dels canons
vivim dia i nit.
La vida ens està ensenyant, aquí,
que és més difícil del que pensàvem.
Ja ningú conta dies i setmanes,
alguns ja ni els anys.
I molts s'han esmicolat
i perdut la seva fesomia.
vivim dia i nit.
La vida ens està ensenyant, aquí,
que és més difícil del que pensàvem.
Ja ningú conta dies i setmanes,
alguns ja ni els anys.
I molts s'han esmicolat
i perdut la seva fesomia.
Arrossega la
pedra i estiba la carreta.
No hi ha càrrega massa pesada per a tu.
Hi ets des de dies llunyans,
Hi ets des de fa temps.
Clava la pala a la terra,
fossa profunda en la teva compassió,
i en la teva pròpia suor
seràs amo d'acer i pedra.
Tant bon punt la sirena soni;
en l'última formació.
No hi ha càrrega massa pesada per a tu.
Hi ets des de dies llunyans,
Hi ets des de fa temps.
Clava la pala a la terra,
fossa profunda en la teva compassió,
i en la teva pròpia suor
seràs amo d'acer i pedra.
Tant bon punt la sirena soni;
en l'última formació.
Aleshores ens trobarem
fora
hi ets tu, camarada, per poder-ho controlar.
L'infern es riurà de nosaltres , així que,
avancem la llibertat amb nou esforç.
I fem aquest treball que fem,
doncs el treball, el treball ens farà lliures!
hi ets tu, camarada, per poder-ho controlar.
L'infern es riurà de nosaltres , així que,
avancem la llibertat amb nou esforç.
I fem aquest treball que fem,
doncs el treball, el treball ens farà lliures!
