BREU RESUM DEL PRIMER DIA
L’escriptura és una disciplina exigent, que demana
un entrenament constant.
Perquè escrivim?
Per compartir, per oblidar, per poder-nos conèixer, per gaudir, per
perdonar, per somiar, per alleujar-nos, per viure, per comunicar-nos, per donar
testimoni, per estimar, per tenir llibertat, per recordar, per aprendre, per
poder explicar, per alliberar-nos, per crear, per compartir, per necessitat,
per transformar la nostra vida, per guarir...
Que podem
escriure? Les idees estan a tot arreu. Tot val i es pot convertir en paraula.
De paraules estan fets els contes, les novel·les, els relats i tot el que
llegim.
Si no ens agrada
el que escrivim, no ens hem de preocupar, la propera vegada ens anirà millor. És
important que anem guardant tot el que escrivim, més endavant, mirat amb
perspectiva i amb l’aprenentatge que
haguem fet, ho podrem millorar.
Per ajudar-nos
en aquest procés d’escriptura, ens acompanyaran tot un seguit d’escriptors,
alguns dels millors mestres del conte. Comentarem la seva obra i llegirem un
dels seus contes.
El primer dia
treballarem un fragment del conte “La colmena madre” de Kipling. Haurem
d’utilitzar la nostra imaginació. Haurem d’inventar-nos el final que més ens
agradi, el que més ens convingui o bé escriurem el que ens suggereixi la seva
lectura.
CONTE:
El definirem com un mecanisme de
rellotgeria.
La paraula conte (narratiu) ve de la
paraula comptar, del llatí computare. D’aquí la seva precisió.
El conte es limita a un sol fet central.
El conte explica alguna cosa que li passa a algú.
COM
ES CARACTERITZA:
Per la seva
brevetat. És suficientment curt per a ser llegit d’una sola tirada.
Correspon a un
espai de temps breu i intens.
Explica una
única història.
A diferència de
la novel·la, que posa en escena tot un seguit de personatges, el conte se
centra en l’heroi. Encara que els fets incloguin diversos personatges, gira al
votant del que li passa a un d’ells. Per exemple, es pot parlar de tot un
poble, però sempre en funció del protagonista.
És dinàmic.
No és un retrat
ni una descripció. No descriu estats sinó que narra l’evolució o la
transformació d’algú.
La seva brevetat
fa que sigui convenient situar l’acció en un moment crític.
