Aprofitant que el tema d'aquest any era l'aigua, vaig llegir uns poemes de Carme Morera, la poetessa de Gurb que ens va deixar ara fa deu anys. Un petit homenatge a una dona que escrivia d'una manera exquisida.
Els poemes del recull Díptic Marí tenen el mar com a element vertebrador principal.
CALMA
I DESIG
Per cansament se’n va el ponent
aquest desig no té parla.
Per cansament ja no vull res:
només la calma.
Recordo el mar. Recordo el cel
del darrer estiu:
Sóc aigua.
Per les drassanes del desig
ronda la tarda.
Cel enllà, enllà: la barca
retrobarà la calma?
Però vull la calma? Vull la calma?
Hi ha dies...
Rosada d’estiu s’instal·la
dins el jardí de l’ànima.
Un riu de maig dorm dintre meu,
arbres de juny. Pluja de blau:
Sóc aigua.
Hi ha dies...
com es llevi el desig
el sol no troba la tarda.
