Una
vegada es van trobar la Bella i la Lletja a la vora del mar.
I
s’adreçaren la paraula i es van dir:
-Fiquem-nos
a l’aigua.
I
així ho van fer, es tragueren la roba i es posaren a nedar. I al cap d’una
estona, la Lletja va tornar a la platja i es va vestir amb la roba de la Bella,
i en acabat se’n van anar pel seu camí.
I la
Bella també va voler sortir de l’aigua, i en veure que no hi havia la seva
roba, com que era molt tímida i no gosava anar nua pel món, va decidir posar-se
el vestit de la Lletja. I en acabat, la Bella se’n va anar pel seu camí.
I
encara ara els homes i les dones les confonen l’una amb l’altra.
Però
tanmateix n’hi ha uns quants que han vist el rostre de la Bella i la saben
reconèixer malgrat el vestit. I n’hi ha que han vist el rostre de la Lletja i
no es deixen enganyar per l’abillament que porta.
Khalil Gibran
