La màgia dels detalls. L’olor
d’una jaqueta vella o el retrobar-se sobtadament amb un sentiment que semblava
oblidat. La Maria Carme sap construir ponts de paraules. Ponts de memòria del
tresor quotidià. En aquest dia a dia, del passar la vida, que a vegades ens
sembla tan banal i monòton, ella hi sap veure les paraules que sorgeixen de les
emocions, dels pensaments, del que es diu i del que no es diu. En sales
elegants plenes de gent de riures generosos o en la solitud dels vells mobles
arraconats en cambres poc visitades, la Maria Carme, observadora pacient, caça
les paraules i construeix els seus ponts. Ponts que ens transporten a paratges
coneguts, que fàcilment trobem familiars, però que a traves de la seva mirada,
creuant els ponts de paraules que amb tant d’ofici basteix, se’ns mostren com
el que són realment: indrets màgics i encantats, poblats per personatges
singulars i profunds on tot, amb la màgia dels detalls, sembla possible
Miquel Aguilar Canadell
