Oberndorf. La capella on
la Nit de Nadal de 1816 es va cantar per primera vegada la nadala “Santa Nit”.
Una bonica història protagonitzada pels autors Joseph Mohr i Franz Gruber.
Silent Night
Només falta un dia per la Nit de Nadal
de 1816. La neu cobreix les muntanyes i les valls fins a la riba del riu
Salzach. Silents flocs de neu cauen dolçament sobre les cases de pedra i fusta
del poble d’Oberndorf, que llueixen vestides de núvia. Dins les cases, la gent
es prepara per la nit de Nadal. Preparen galetes i dolços i decoren l’arbre amb
nous, pomes, espelmes, estrelles de palla i diferents ornaments que els nens
han fet amb les seves mans. Les llars de foc
escalfen i il·luminen els llargs i freds capvespres i se senten les veus
i les rialles dels menuts darrere les finestres tancades. No hi ha escola, tots
es preparen per les festes amb una il·lusió
i uns sentiments que reneixen any rere any en aquesta època.
L’endemà, les campanes de l’ església de
Sant Nicolau anunciaran la missa del
gall i tot el poble es reunirà per celebrar el naixement de Jesús.
L’organista de l’ església, Franz Gruber.
és mestre al poble veí d’Arnsdorf, té trenta-un
anys i la passió més gran de la seva vida és la música, per això avui està
disgustat, el vell orgue de l’església s’ha espatllat i quan el puguin venir a arreglar ja haurà passat el Nadal. Franz no es pot imaginar la Nit de Nadal sense
música.
També el jove capellà Joseph
Mohr està atribolat. La gent del poble posa molta il·lusió en la de la Nit de
Nadal i confia en ell i en Franz Gruber perquè tot surti bé i la missa del gall
sigui una vetllada inoblidable.
L’orgue no va bé, però el capellà té una
guitarra, i amb la seva guitarra es posa
a assajar els acords de les nadales que
solen cantar cada any. Però com que totes aquelles nadales tradicionals, no
s’adapten prou bé al so de la guitarra, Joseph, inspirat en aquell l’humil naixement de fa tants anys, en aquella
plàcida i silenciosa nit, agafa un paper i una ploma i comença a escriure: Stille Nacht, heilige Nacht…
Quan té escrites sis estrofes, agafa la
guitarra i es dirigeix a casa del seu amic Franz Gruber perquè hi posi la
melodia. No hi haurà la música de l’orgue, però la guitarra els acompanyarà.
Aquella tarda del dia 23 de desembre, Joseph Mohr arriba a casa del seu amic
cobert de neu i ben enfredorat, ha caminat una bona estona entre la neu i els
avets amb agulles de plata. Amb els dits glaçats es treu un paper de la butxaca
i li entrega a Franz.
L’organista taral·leja una melodia
mentre llegeix la lletra plena de sentiment i els sons càlids i entranyables
surten de la seva ànima, són com les guspires que surten de la llenya a la llar
de foc. El sacerdot escolta i es commou, la melodia s’ajusta de ple a les
paraules que ell ha escrit.
Franz i Joseph passen tota la vetllada
al costat de la llar i les ales del
Nadal es van estenent mentre ells assagen aquella nova cançó. És una melodia entranyable, per a
dues veus cor i guitarra.
L’endemà assagen aquella cançó junt amb el cor del
poble que dirigeix
Franz Gruber. Joseph Mohr toca la
guitarra i canta de tenor. Franz Gruber fa el baix i el cor de l’església els
acompanya.
La nit del 24 és plàcida i freda. El
campanar silent, vetlla les estrelles
lluminoses com espurnes d’argent, vigila atentament el vol dels àngels que
esperen dins la calma serena i protegeix els habitants d’Oberndorf que es van
reunint a l’església.
A les dotze de la nit, l’església de Sant Nicolau és plena de gom a gom. Tothom resta en silenci.
I en sonar els primers acords, una pau dolça i serena ho envaeix tot.
Tot el poble canta la cançó, commogut
per la bellesa i senzillesa d’aquelles paraules que ja porten dins el cor.
Santa nit, plàcida nit.
Ja està tot adormit,
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant,
dorm en pau i
repòs, dorm en pau i repòs.
En aquells moments, cap d’aquells dos
homes senzills es pot imaginar que el seu missatge de pau i d’amor, cada any
per Nadal, serà la cançó més escoltada a tot el món.
Maria Carme Canadell
