L’
ESCRIPTURA COM A TERÀPIA
A la primera classe d’escriptura creativa vam fer-nos una pregunta: Perquè
escriure? I van sortir moltes respostes: per oblidar, per poder-nos conèixer,
per gaudir, per perdonar, per somiar, per alleujar-nos, per viure, per
comunicar-nos, per donar testimoni, per estimar, per tenir llibertat, per
recordar, per aprendre, per poder explicar, per alliberar-nos, per crear, per compartir, per
necessitat, per transformar la nostra vida, per guarir...
Avui ens centrarem en algunes paraules com guarir, alleujar, alliberar...i
ens adonarem que tant en escriure com en llegir, l’ésser humà interpreta des de
fa molts segles l’obra literària com una manera d’alliberar-se del dolor
excessiu, buscant l’alleujament i la pau.
Va ser Aristòtil,( Filòsof grec
considerat com un dels grans pensadors de la humanitat) qui va prendre del
llenguatge mèdic el terme “catarsis”, que inicialment es referia al procés de
purificació pel qual el cos elimina elements perjudicials i nocius. Aristòtil va introduir
aquest terme en les arts, per traslladar el seu significat a la necessitat de
l’ànima d’expulsar tot el que li fa mal. D’aquesta manera podem comprovar que les
disciplines artístiques, fan alliberar la ment de tot allò que la sobrepassa.
Això és el que han intuït els escriptors de tots els
temps, i han vist com en múltiples ocasions l’escriptura els alleujava.
Salvador Pániker va escriure Diario de Otoño,
després de morir la seva filla i explica
que li va servir d’autoteràpia.
Isabel Allende, a la presentació del seu llibre Paula,
va explicar que escriure va ser el que
li va permetre no enfonsar-se en la desesperació i la tristesa quan es va morir
la seva filla. Va poder explicar el que li passava en aquell moment i parlar de
la seva vida, de la seva filla i de tots els dolors i emocions que va viure
durant aquella experiència. Ella, va poder experimentar l’efecte terapèutic que es
produeix en escriure.
El poeta Angel
Gonzalez diu: “Escriure sobre jo mateix és una manera d’explicar-me, de posar
en ordre el meu món, de poder-me reconèixer. Si no estiguessin dictats per la intenció de fer literatura, podria
dir-se que aquests texts tan directament basats en situacions reals, en dades
autèntiques, són el resultat d’insòlites sessions terapèutiques en les quals
sóc el pacient i el metge en una sola
peça. I certament, a voltes ha resultat ser un eficaç remei pels meus mals”
Giovanni Papini (Escriptor italià, un dels grans del segle XX) va dir: Si
un home qualsevol, fins i tot el més senzill, expliqués la seva pròpia vida,
escriuria una de les més grans novel·les que s’hagin escrit mai”
L’escriptura, en
certs moments de la vida, serveix com a teràpia. Agafar llapis i paper o el
teclat d’un ordinador i convertir els sentiments en paraules, és per a moltes
persones un alleujament emocional, sobretot quan s’han viscut episodis
traumàtics. Això no és nou, atès que nombrosos estudis realitzats en les tres últimes
dècades ho demostren.
El
professor James W. Pennebaker, de la Universitat de Texas, ha investigat durant
dues dècades com l’escriptura pot ajudar a curar ferides emocionals. Aquests són
els seus consells:
- Busqui un moment i un lloc on pugui estar sol.
- Escrigui
de manera ininterrompuda durant trenta
minuts almenys quatre dies a la setmana i miri que res pugui interrompre aquest
moment.
- No
es preocupi per l’ortografia i la gramàtica. Recordi que el que escrigui només
és per a vostè.
- Aquest
és el moment per escriure el que li dol. No es quedi en la superfície. Sigui
sincer.
Efectivament,
queda molt terreny per explorar respecte a l’escriptura terapèutica, els
experts coincideixen en assenyalar que en els mals moments el llapis i el paper
poden ser excel·lents companys de viatge. Les pautes són tan fàcils com el fet
de ser sincers. El que importa és alliberar-nos del que tenim a dins.
Els problemes
quotidians, la feina, la família, la malaltia, de vegades ens aclaparen i som
incapaços de trobar una solució. L’escriptura com a teràpia ens pot ajudar a
enfocar la nostra angoixa des de diferents punts de vista. Expressar els
sentiments que amaguem, com veiem als altres i ordenar els nostres pensaments són
els reptes amb què ens enfrontem.
Però no tan
sols podem fer-ho explicant la nostra pròpia experiència sinó que podem canviar
l’angle des d’on es miren les coses i podem escriure contes inventant
personatges i d’aquesta manera exterioritzar la nostra creativitat.
Recordem:
El silenci fa emmalaltir,
la paraula cura.
La paraula
escrita té un poder especial que supera la reflexió interna.
Ajuda a
desenvolupar el nostre hemisferi esquerre i a desenvolupar la nostra
creativitat.
Escriure sobre
el que ens fa mal, fa sortir les emocions retingudes i alleuja i allibera.
Amb l’escriptura guanyem llibertat atès que
adquirim una distància útil que facilita poder convertir-nos en els conductors i guies dels nostres
pensaments.
El relat dóna
un nou context i significat als fets que ens fan patir.
La paraula
escrita no tan sols és una alliberació sinó una manera d’enfrontar-nos amb la
realitat.
Escriure vol
dir haver-nos d’organitzar. És més fàcil llegir un pensament en el paper que
llegir-lo en la ment i ajuda a consolidar i donar forma al que sentim.
El relat i el
conte terapèutic són una oportunitat i
un instrument reparador quan es tracta d’expressar situacions que ens han
deixat una empremta dolorosa. Ja ens hi podem posar, podem escriure sobre
nosaltres o crear personatges als quals traspassarem tot el que sentim. És una
oportunitat per a resoldre positivament una situació dolorosa atès que podem
construir un final positiu o feliç.
Maria Carme Canadell
