divendres, 3 d’abril del 2015

EL ROURE DE LA SENYORA

EL ROURE DE LA SENYORA






Jo devia tenir deu o onze anys quan vaig veure per primera vegada El Roure de la Senyora. Un dia, tot pujant cap al Santuari dels Munts, el meu pare que coneixia molt bé aquell indret, ens hi va portar. Aquell arbre solemne, als nostres ulls de nens, ens va semblar un amagatall, un refugi, una cabana.

Vaig estar molts anys sense tornar a veure aquell arbre i vaig recuperar aquelles sensacions quan els meus fills eren menuts i anàvem de vacances a Sant Boi.
En aquells dies calorosos, era una delícia anar a berenar sota les seves branques plenes a vessar de fulles brillants que s’hi gronxaven.
I era tan romàntic estar-se sota un arbre tan bonic i amb nom... Un arbre amb nom perquè una antiga senyora del Vilar, Lotgarda, hi anava tot sovint a llegir, a fer ganxet o potser a mirar córrer els núvols entre les seves fulles o a posar en ordre els seus pensaments. Vet aquí “El Roure de la Senyora”.

Aquell lloc ha canviat molt i l’entorn està molt ben cuidat. Des del 1988 El Roure de la Senyora està catalogat com a arbre monumental i inventariat per la Generalitat de Catalunya:el seu tronc mesura més de 4 metres de perímetre, supera els 15 metres d’alçada, la seva capçada té un diàmetre d’uns 30 metres i es creu que pot tenir més de 500 anys.
El Roure de la Senyora surt en el meu primer llibre de contes Bombolles de sabó i altres contes, precisament en el conte que li dóna nom, “Bombolles de sabó”. També surt en el llibre El retorn de la primavera, en la novel·la infantil-juvenil que encara s’ha de publicar i en la que estic escrivint ara. Passen coses molt interessants al voltant d’aquest arbre.

De tant en tant  m’agrada anar-hi a passejar amb la família o amb els amics, no sé si a la recerca de noves sensacions o per reviure alguns records. Potser només perquè és un lloc perfecte amb l’harmonia que li dóna la seva senzillesa i la seva riquesa. Un lloc que sembla tret d’un llibre de contes i on es respira molta pau, com si entre els arbres s’hi passegés la fada de la quietud i del silenci.




1 comentari: