NOMÉS TENIA DOTZE ANYS

NOMÉS TENIA DOTZE ANYS

Només tenia dotze anys. El seu pare es va morir i aquell fet va marcar la seva vida i tot el que passava al seu voltant. Amb el seu pare va marxar tot el que  ella hauria volgut i pogut ser. El seu pare la protegia i entenia la seva sensibilitat. Amb ell va marxar la seva infantesa però li va quedar el record d’aquells contes de fades que els llegia havent sopat, els dies  que l’acompanyava al teatre per assajar o el dia que  la va portar al Palau dels Reis de l’Orient.

Només tenia dotze anys,  només era una nena, una nena com una altra qualsevol que es començava a adonar que la vida era complicada i cruel. Però com que havien passat molt temps plegats, ell ja li havia deixat la seva empremta

Fa pocs dies li van dir: “T’assembles molt al teu pare, tens el mateix caràcter que ell” i ella va comprendre que de fet, el seu pare no l’havia deixada mai. D’on havia tret sinó la valentia per enfrontar-se a tantes dificultats?