ANA MARIA MATUTE
El primer conte que vaig llegir d’aquesta
escriptora va ser en un llibre de segon de batxillerat: “La rama seca” i em va
marcar profundament.
És una de les meves escriptores preferides i
sempre la treballem en els tallers de narrativa. Me la faig meva i la faig
estimar. És colpidor comprovar que quan els meus alumnes la descobreixen i la
treballen, alguna cosa se’ls remou per dins perquè les paraules de la Matute són
de veritat.
“Cuando en literatura se habla de realismo a veces se olvida que la
fantasía forma parte de esa realidad porque, como ya he dicho, nuestros sueños,
nuestros deseos y nuestra memoria son parte de la realidad. Por eso me resulta
tan difícil desentrañar, separar imaginación y fantasía de las historias más
realistas, porque el realismo no está exento de sueños ni de
fabulaciones…porque los sueños, las fabulaciones e incluso las adivinaciones
pertenecen a la propia esencia de la realidad. Yo escribo también para
denunciar una realidad aparentemente invisible, para rescatarla del olvido y de
la marginación a la que tan a menudo la sometemos en nuestra vida cotidiana”.
Maria Carme Canadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada