D'esquerra a dreta: Carme Castells, Maria Carme Canadell, Daniel Montañà i Roser Iborra.
Una representació de les dames de les 10:30, les reals, les
autèntiques, les que han donat títol al llibre.
Les històries no s’acaben mai, n’hi
ha per donar i per vendre, càlides com una abraçada, fràgils com les bombolles
de sabó i enganyoses com la delicadesa del gebre que es desfà tan bon punt
l’acarona el sol, però que crema sense compassió els pètals de les últimes
flors tardoranes.
Vet aquí onze
d’aquestes històries. Si us ve de gust
les podeu llegir amb la companyia d’una
bona xocolata o d’un bon cafè. Tot,
tota la nostra vida, és una llarga i bonica història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada