“Al poble de color de rosa ni tan sols l’ànima és lliure: perquè no
s’escapi, als moribunds, els omplen la boca amb ciment rosa fins que s’ofeguen
i després els sepulten verticalment dins d’uns arbres buidats expressament, i
llavors tot el poble se’n va a fer festa. També és prohibit desitjar, sempre,
tant siguis un nen o un adult, i, si et descobreixen desitjant, et maten el
desig amb tortures sofisticades. Un cop a l’any, durant la festa del poble,
llencen un jove al riu. Cal comprovar que el túnel excavat pel riu, que passa
just per sota el poble, encara és ferm i que no hi ha perill que la muntanya
s’esfondri i destrueixi tot el poble. Tothom tem aquesta possibilitat, excepte
les poques veus rebels: com bé explica el pres, «si vius pensant que el riu s’endurà
el poble no pensaràs en res més...”
Mercè Rodoreda
La mort i
la primavera
