AVUI FA UN MES

AVUI FA UN MES

Avui fa un mes que vam sortir a votar. Havien dit "a por ellos" i ho van fer. Avui fa un mes que van poder expressar-nos físicament tot l'odi que havien anat acumulant amb garrotades i humiliació a dojo, sense contemplacions, a joves i vells. Recordem que aquelles urnes tant servien per posar un "si" com un "no".

Després la inoblidable intervenció del rei, sense cap referència a la violència i amb paraules i posat amenaçadors.

M'avergonyeixo de tots els que no han condemnat la violència, dels que han fet pinya amb un govern corrupte, manipulador, comprador de voluntats i mentider.

Ja fa un mes i han passat moltes coses. La més greu és que hi ha dos innocents a la presó. Però el "a por ellos" no ha acabat, cada dia el sentim en algun lloc o altre de la nostra vida quotidiana, s'estén com un llençol negre sobre nostre. Un llençol llardós ple de menyspreu, vergonya i injustícia.

El que més em dol és que vivíem en una ficció, que tot aquest odi estava latent a punt de sortir i que molts dels anomenats demòcrates s'ho miren amb indiferència i n'hi ha que encara en fan mofa. I em pregunto com poden mirar als ulls dels seus fills, com poden dormir tranquils, com explicaran algun dia que ells també estaven d'acord amb allò de "a por ellos".