TREN CAP A LA VALL
Fragment
Feia molta
estona que havien deixat l’Estació del Nord. Els ulls de la Isabel miraven el paisatge que se li anava dibuixant i
fugint a través de la finestra. La seva mirada era tranquil·la i de mica en mica, dintre seu, li anava creixent una petita i agradable llibertat.
L’acompanyava la Violeta i a l’estació de Torelló les esperaria la seva
tia Leonor per conduir-les al balneari de la Font Santa.
El marit de la
Isabel les havia acompanyat a l’estació. Havia pres els bitllets i quan ella i
la Violeta estigueren acomodades en els seients, havia marxat sense esperar que
el tren es posés en marxa. S’acomiadà de la Isabel amb aquell gest d’aparent
amabilitat que el caracteritzava i la mirà com si ja fos molt lluny. Li desitjà
que les aigües li provessin i va dir-li que al cap de quinze dies l’aniria a
visitar. La Violeta, l’ assistenta dels Riba i dona de confiança del seu marit,
tornaria l’endemà, quan la Isabel estigués instal·lada en el balneari.
Maria Carme Canadell
