http://youtu.be/2MMLuFIn6i8
Manifest i Parlament 11 de setembre de 2013 a Sant Vicenç de Torelló
Santvicentencs.
Autoritats que ens representeu.
És un honor per
a mi poder dir aquestes paraules en un dia tan assenyalat i tan ple de
simbolisme com l’11 de Setembre.
Sant Vicenç és
un poble actiu i dinà mic, amb una gran riquesa cultural i acollidor.
I aquests trets que el
caracteritzen, son el fruit dels homes i les dones que el formen. Uns trets que
ens representen com a catalans. Catalunya, terra de pas i d’acollida i exemple
d’esforç i sacrifici.
L’11 de setembre
és la memòria, és l’orgull d’un poble combatiu, l’orgull d’un poble que no s’ha
rendit ni es rendirà mai. És el record d’aquell 11 de setembre de 1714 en què
Barcelona va caure davant les tropes borbòniques després de molts mesos de
resistir heroicament el setge.
Aquest va ser
l’inici de l’abolició dels drets històrics de Catalunya.
Amb la victòria
dels borbons, es va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les
institucions catalanes i es va decretar
que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l'ensenyament.
El decret de
Nova Planta, és la peça clau de l’ uniformisme despersonalitzador que va
modificar radicalment tota l’estructura judicial i administrativa de la Nació
Catalana. Va implicar la destrucció total de les institucions catalanes i la
repressió violenta, en tots els à mbits, contra tothom qui s’havia compromès en
la resistència contra les tropes borbòniques. Tota oposició al nou règim fou
sufocada sense contemplacions.
Però els
catalans no es descoratjaren, els seus anhels no es van apaivagar i lluitaren fidelment per a recuperar el que
els definia com a poble i el poble va
renéixer amb consciència de si mateix.
Farem un gran
pas i recordarem l’època de la dictadura. Des del començament, la dictadura franquista,
desplegà tots els seus mecanismes per suprimir la democrà cia i les llibertats,
tant col·lectives com individuals. El règim franquista va abolir la
Generalitat, el Parlament i l’Estatut d’Autonomia. També va prohibir el catalÃ
i totes les expressions dels sÃmbols
nacionals catalans. Qualsevol manifestació d’identitat catalana era castigada
per un estat autoritari que exalçava la figura del general
Franco i que pretenia esborrar qualsevol manifestació cultural i lingüÃstica
que no encaixés en l’uniformització de " la unidad de España".
AixÃ, doncs, el govern franquista
va imposar d’una manera inflexible, l’espanyolització en tots els à mbits de la
vida oficial i quotidiana. Per això es va reprimir i perseguir sistemà ticament
la llengua catalana, amb la voluntat de fer-la desaparèixer i la nostra cultura
va esdevenir durament malmesa i castigada. Als nostres escriptors, els va
costar molt recuperar el vincle amb el passat silenciat, per arribar a establir
amb el present un lligam de normalitat i continuïtat.
Fixem-nos que la
llengua és una de les armes més importants i
que sempre utilitzen els que ens volen esclafar com a poble, no tan sols
econòmicament sinó traient-li tot el que el que el defineix, la cultura i la
llengua. Perquè la llengua és l’à nima d’un poble.
El
llenguatge és una facultat única i comuna de l’espècie humana, amb el
llenguatge podem expressar els nostres pensaments i sentiments, i per a
comunicar-nos, utilitzem,
alguna
de les, aproximadament, sis mil llengües que hi ha al món.
És
difÃcil establir amb precisió les llengües que hi ha, però segons els
geolingüÃstes, les xifres no solen baixar de les quatre mil cinc-centes i
gairebé mai pugen més enllà de les sis mil.
Cada
llengua va lligada a una cultura, una cultura que deixa les seves empremtes en
el lèxic de la llengua. Hem de defensar i conèixer profundament la llengua
pròpia, perquè cada llengua té una capacitat definidora de la identitat de
l’individu i del grup i hem de
valorar-la i protegir-la.
De
fet, la situació lingüÃstica del món està vivint un perÃode de recessió
accelerada, i hi ha especialistes que han alertat sobre l’extinció rà pida de
moltes llengües. Es calcula que al segle XXI, si no hi ha cap canvi, es
produirà la desaparició de gairebé la meitat de les llengües existents.
Per
això quan els catalans reivindiquem la nostra llengua, no ho fem d’una forma arbitrà ria,
sinó que ho fem perquè sabem que hi ha
una realitat lingüÃstica, la dels estats que tendeixen a prioritzar una sola
llengua a efectes oficials i posen en perill les altres llengües que no
coincideixen amb la seva.
Ens
hem d’estimar la llengua que fem servir, la que expressa el nostre designi, els
nostres sentiments, la nostra opinió, les nostres preguntes i les nostres
respostes. Tenim el deure i el privilegi de preservar la nostra llengua, perquè
tots necessitem una transmissió oral i una narrativa en la qual ens hi puguem
reconèixer i identificar com a poble.
I
necessitem una literatura que tingui un
paper fonamental i que per damunt de tot ens porti a aqueta revenja que
consisteix en recuperar la memòria, copsar la nostra realitat i recuperar les
veus silenciades amb la llengua i el llenguatge.
Desprès
d’haver caminat milers i milers de quilòmetres, després que molts catalans
s’hagin quedat pel camà sempre tornem al principi.
Actualment,
l’hostilitat i l’agressivitat més manifestes cauen sobre nosaltres, de
part d’un estat espanyol segur del seu poder, un poder que nosaltres mateixos
li hem donat. Un estat segur de l’efecte
de les seves mentides, amb funció
anestesiant, contra una Catalunya arrossegada pels mitjans de comunicació amb
una eloqüència que escandalitza,
frivolitzant sobre la nostra llengua i
la nostra economia entre amenaces i improperis. I Catalunya no és un dibuix sobre un mapa, Catalunya som
nosaltres, cada un de nosaltres és un tros de terra, que no pot perdre la seva
dignitat.
Llavors, és
natural que emprenguem una nova lluita pel catalanisme, per la nostra
supervivència i el nostre progrés i vulguem assolir la nostra plenitud
nacional, amb serenitat, amb fermesa i sense temença, recordant un gloriós
passat i esperant un futur més gloriós encara. Un futur lliure i sobirà .
Acabo
amb les tres últimes estrofes d’un poema de Salvador Espriu
“Nosaltres tots castellers”
Homes,
la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic
senyor que tots trià vem:
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic
senyor que tots trià vem:
el
nostre poble.
Moltes grà cies a tots. Bona Diada Nacional i Visca Catalunya !
Maria
Carme Canadell Verdaguer, 11 de setembre de 2013
Senzillament:les paraules que el poble necessita escoltar per poder continuar endavant i saber que el que està fent, servirà per poder aconseguir la llibertat.
ResponEliminaMercè
MagnÃfic discurs, si senyor, un discurs de gran nivell, un honor per Sant Vicenç.
ResponEliminaEns va recordar la importà ncia de la llengua. Molt bo.
ResponEliminaJordi
Gran coneixement i domini de la llengua. Un gran discurs
ResponEliminaMontse
Un discurs bonissim, grà cies.
ResponElimina