EL MEU POEMA DELS DONS

                                                  EL MEU POEMA DELS DONS

Gràcies per poder compartir la vida amb vosaltres, la meva família.

Pels contes de Nadal de Dickens i O’Henry.

Per aquesta casa on em sento segura, on sembla que res de mal em pugui  passar, des d’on veig el Castell dels Torelló, la Serralada de Cabrera i el Montseny. Casa vostra.

Per aquesta altra casa que és el meu cos, on visc, i que em permet moure’m cap aquí i cap allà.

Per totes les persones bones, justes i netes que m’envolten.

Per en Miquel i l’Eduard.

Pels metges que m’han tractat durant la malaltia.

Pel trinxat, la mel amb pròpolis, les magdalenes, per la sopa de peix i totes les coses bones que em vau portar. Pel plat que no em falta mai a taula.

Pels verds del maig i els colors de la tardor, pels silents flocs de neu. 

Per les enceses postes de sol i la llum de les albades.

Pels filòsofs, per Jesús, pels clàssics.

Pel perfum de la lavanda i el que em vaig comprar amb el primer sou i que sempre m’acompanya.

Per la música que em relaxa, que m’alegra  i em trasllada a diferents paradisos.

Pels camins que em porten endavant.

Pel vent que despentina els meus pensaments.

Per les gotes de pluja que llisquen sobre la meva pell.

Pels estels i les llunes i els sols.

Pels arbres als que em puc abraçar. Pel Roure de la Senyora.

Pels xiprers del meu jardí que us donen la benvinguda. Pels dos codonyers, pel lilà, per les dues alzines i el bedoll.

Pel llorer en record de Mercè Rodoreda.

Per l’espígol, la lavanda, la sàlvia  i la farigola de davant la porta.

Pel roser vermell i el taronja, els vostres regals, per les orquídies que no paren de florir.

Per les paraules que em permeten expressar els meus sentiments.

Pels somnis que posen color als pensaments.

Pel son reparador que un dia vaig perdre i que he tornat a recuperar.

Per les vetllades amb els amics.

Per aquesta meva estimada terra i la seva llengua.

Per l’aventura de viure.

Per tot això: GRÀCIES