Silent Night
Només falta un dia per la Nit de Nadal de 1816. La neu
cobreix les muntanyes i les valls fins a la riba del riu Salzach. Silents flocs
de neu cauen dolçament sobre les cases de pedra i fusta del poble d’Oberndorf,
que llueixen vestides de núvia. Dins les cases, la gent es prepara per la nit
de Nadal, preparen galetes i dolços i decoren l’arbre amb nous, pomes, espelmes,
estrelles de palla i diferents ornaments que els nens han fet amb les seves
mans. Les llars de foc escalfen i
il·luminen els llargs i freds capvespres i se senten les veus i les rialles dels
menuts darrera les finestres tancades. No hi ha escola, tots es preparen per
les festes amb una il·lusió i uns
sentiments que reneixen any rere any en aquesta època.
L’endemà , les campanes de l’ església de Sant Nicolau anunciaran la missa del gall i tot el poble
es reunirà per celebrar el naixement de Jesús.
L’organista de l’ església és Franz Gruber. És mestre al
poble veà d’Arnsdorf, té trenta-un anys i la passió més gran de la seva vida és
la música, per això avui està disgustat, el vell orgue de l’església s’ha
espatllat i quan el puguin venir a
arreglar ja haurà passat el Nadal. Franz no es pot imaginar la Nit de Nadal sense
música.
També el jove capellà Joseph Mohr està disgustat. La gent del poble posa
molta il·lusió en aquella vetllada i confia en ell i en Franz Gruber perquè tot
surti bé i la missa del gall sigui una vetllada inoblidable.
L’orgue no va bé,
però el capellà té una guitarra, i amb
la seva guitarra es posa a assajar els
acords de les nadales que solen cantar cada any. Però com que totes aquelles
nadales tradicionals, no s’adapten prou bé al so de la guitarra, Joseph,
inspirat en aquell l’humil naixement de
fa tants anys, en aquella plà cida i silenciosa nit, agafa un paper i una ploma
i comença a escriure: Stille Nacht, heilige Nacht…
Quan té escrites sis estrofes, agafa la guitarra i es
dirigeix a casa del seu amic Franz Gruber perquè hi posi la melodia. No hi
haurà la música de l’orgue, però la guitarra els acompanyarà .
És la tarda del dia 23. Joseph Mohr arriba a casa del seu amic
cobert de neu i ben enfredorat, ha caminat una bona estona entre la neu i els
avets amb agulles de plata. Amb els dits glaçats es treu un paper de la butxaca
i li entrega a Franz.
L’organista taral·leja una melodia mentre llegeix la lletra
plena de sentiment i els sons cà lids i entranyables, són com les guspires que
surten de la llenya a la llar de foc. El sacerdot escolta i es commou, la
melodia escau tan bé a les seves
paraules...
Franz i Joseph passen tota la vetllada al costat de la llar
i les ales del Nadal es van estenent
mentre ells assagen aquella nova cançó. És una melodia entranyable, per a
dues veus cor i guitarra.
L’endemà assagen aquella cançó junt amb
el cor del poble que dirigeix
Franz Gruber. Joseph
Mohr toca la guitarra i canta de tenor, Franz Gruber fa el baix i el cor de
l’església els acompanya.
La nit del 24 és plà cida i freda. El campanar silent, vetlla les estrelles lluminoses com
espurnes d’argent, el vol dels à ngels que esperen dins la calma serena i els habitants
d’Oberndorf que es van reunint a l’església.
A les dotze de la nit, l’ església de Sant Nicolau és plena de gom a gom, tothom resta en
silenci. I en sonar els primers acords, una pau dolça i serena ho envaeix tot.
Tot el poble canta la cançó, commogut per la bellesa i senzillesa
d’aquelles paraules que ja porten dins
el cor.
Santa nit,
plà cida nit.
Ja està tot
adormit,
vetlla sols
en la cambra bressant
dolça mare
que al nin va cantant,
dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs.
En aquells moments, cap d’aquells dos homes senzills es pot
imaginar que el seu missatge de pau i d’amor, cada any per Nadal, serà la cançó
més escoltada a tot el món.
Maria Carme Canadell
maquissim molt tendre
ResponEliminaCom sempre, els teus relats amplen el cor i l'Ã nima
ResponElimina