Quan vaig proposar a la Maria
Castells, la regidora de cultura de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, de
fer el Llibre Gegant, no pensava que
tingués tant èxit.
En
pocs dies, des de principis d’abril fins el dia abans de Sant Jordi, es van
rebre trenta-cinc treballs, entre els quals, dues obres de teatre presentades
pels alumnes de l’escola Lloriana, un escrit dels avis del Casal i poemes,
contes i dibuixos de poetes, escriptors
i il·lustradors de la comarca. Totes les obres presentades, tant les dels més
menuts, com les dels més grans, tenen una gran riquesa i un notable nivell
literari i artístic.
El dia de Sant Jordi, els
treballs es van exposar al vestíbul de l'Escola Lloriana de Sant Vicenç i posteriorment
es faran altres exposicions a Vilaseca,
Borgonyà i a Sant Vicenç. Finalment
s’enquadernaran els treballs per tenir el primer Llibre Gegant.
Perquè el Llibre Gegant? Per tot
un seguit de raons: per obsequiar Sant
Vicenç i compartir-lo amb tot el poble. Per donar a conèixer el treball dels
escriptors i saber que tots podem ser creadors d’històries, inventar somnis,
transformar la realitat o bé plasmar-la. Per donar a conèixer la labor dels il·lustradors i adonar-nos de
la importància que té el dibuix en els
llibres il·lustrats i el seu lligam amb
el text. I també pel meu compromís amb la cultura i amb la llengua catalana.
Vull donar gràcies a totes les persones que han
col·laborat en aquest projecte, i a les que m’han donat recolzament i espero
que aquesta il·lusió vagi arrelant i es vagi afermant amb el temps.
un gran encert, va ser molt gratificant poder-hi col·laborar
ResponEliminaEl meu fill hi va col·laborar, li van agradar molt les coses que li va explicar la M. Carme de l'escriptura. Espero que segueixi endavant.
ResponEliminaSe m'acut dedicar-te aquest poema, perquè ets valenta, valenta, sempre endavant.
ResponEliminaUna abraçada.
Montse
En La Brecha
¡Ah desgraciado si el dolor te abate,
si el cansancio tus miembros entumece!
Haz como el árbol seco: reverdece
y como el germen enterrado: late.
Resurge, alienta, grita, anda, combate,
vibra, ondula, retruena, resplandece...
Haz como el río con la lluvia: ¡crece!
Y como el mar contra la roca: ¡bate!
De la tormenta al iracundo empuje,
no has de balar, como el cordero triste,
sino rugir, como la fiera ruge.
¡Levántate!, ¡revuélvete!, ¡resiste!
Haz como el toro acorralado: ¡muge!
O como el toro que no muge: ¡embiste!
José de Diego
Montse, aquest poema té una força excepcional. Cal que recordem aquestes paraules quan ens van maldades per tirar endavant. Moltes gràcies. Una abraçada.
EliminaHe anat a l'exposició que es va fer a Vilaseca i em va agradar molt. Un bon treball.
ResponElimina