DE VEGADES, PEL MARÇ, L’AIRE ES TORNAVA TEBI.
De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.
Ales d’abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l’heura s’acoblaven les merles.
Però encara era l’hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum de dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada