TALLER NARRATIVA CINQUÈ DIA

BREU RESUM DEL CINQUÈ DIA

 

Hem parlat de Mercè Rodoreda i de la seva obra.

Hem llegit fragments del pròleg de Mercè Rodoreda a Mirall Trencat i també hem llegit un dels seus contes: “ El gelat rosa”

També hem parlat de “Dublinesos” de James Joyce.

Hem llegit els vostres contes escrits des de la vessant del narrador testimoni.

Hem parlat del sentit del tacte en la literatura.

L’experiència tàctil és molt complexa. Segons la persona i les zones del cos, la pell és més o menys sensible a la calor, al fred, a la pressió, al dolor, al plaer.

Alguns mots:

Substantius: Suavitat, aspror, relleu, textura, rugositat...

Adjectius: aspre, dur, pastós, greixós, tebi, enganxós, llis, sec, humit, gelat, rugós, sedós, raspós, temperat...

 

Per fer el treball d’escriptura ens basarem en el conte de Mercè Rodoreda “ El gelat rosa” Mentre estem vivint una situació actual, els records se’ns faran presents i ho anirem intercalant. Podem escollir el narrador que més ens  plagui i podem fer servir primera, tercera persona...la que ens agradi més.

GOETHE

 

Karlovy vary, Txèquia.
Karlovy vary és una de les ciutats balneari més famoses i amb més llarga tradició de tot el món. Va inspirar músics com Chopin o poetes com Goethe que hi passaven llargues temporades.

 

 

EL CAPVESPRE JA DECLINA

El capvespre ja declina,
el proper s’ha fet llunyà,
i l’estrella vespertina
ja s’afanya a fulgurar.
Tot s’esborra en la incertesa,
la boirina puja amunt;
negrors fondes amb cruesa
reflecteix el llac profund.

A llevant la claror ingènua
de la lluna sento, ardent;
els cabells del salze tènue

fan amb l’ona un joc plaent.
Per tanta ombra tremolosa
ve la màgica lluor,
i pels ulls la nit frescosa
em du al cor la serenor.

 

 Wolfgang Johan von Goethe

 Traducció de Miquel Desclot

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TALLER NARRATIVA QUART DIA

BREU RESUM DEL QUART DIA

Aprofitant la meva estada a Praga, he parlat de Teresa Pàmies i hem llegir el text “Notícia de Praga”.

També hem parlat d’ Ana María Matute, de la seva obra  i també de la seva vida, perquè d’aquesta manera podem entendre millor la seva obra i hem llegit el seu conte “ El niño al que se le murió el amigo”.

Hem parlat del Narrador testimoni.

Narrador testimoni :

El nivell d’informació del narrador testimoni  és limitat. Focalitza des d’un angle específic i des d’allí veu només el que avarca aquella visió. Veu els moviments dels personatges, sent les seves paraules, observa l’ambient que els envolta i ho explica.

El narrador testimoni pot ser un confident, un espia, un observador, un informador, un delator, un curiós, un “mirón”, un espectador.

Té diferents opcions:

Testimoni impersonal, des de fora: descriu el que veu en un espai determinat.

Testimoni personal, està ficat en la situació: està aquí, forma part del grup “nosaltres”

Les variants:

Són moltes i diferenciades les maneres de ser testimoni, es pot observar amb  poc  grau de compromís o amb molt grau de compromís o sense gaire interès.

Narrador testimoni presencial:

La seva visió és objectiva. Explica mentre focalitza la situació. Ho sol fer en temps present. Com a través d’una càmera de fotografiar. Enumera el que entra en l’enquadrament. Ho pot fer des de lluny, des de molt a prop, enfocant un detall, emmarcant un gran plànol.

Combinar més d’una de les possibilitats anteriors és el que generalment es fa en el terreny narratiu quan s’utilitza aquest tipus de narrador. La idea és apropar o allunyar la càmera d’una manera imaginària i així captar la realitat i transformar-la en el text.

El treball:

Basat en el conte d’Ana María Matute, escriurem un relat fent servir el narrador testimoni. He recomanat veure la pel·lícula “La ventana indiscreta” d’Alfred Hitchcook.

 

 

TALLER NARRATIVA TERCER DIA

BREU RESUM DEL TERCER DIA

 

Hem parlat d’Alice Munro, l’autora canadenca i Premi Nobel 2213.

Hem llegit “Los cuentos Vagabundos” d’Ana María Matute.

Hem recordat el narrador omniscient.

Hem parlat de la memòria voluntària i la memòria involuntària, i hem començat a parlar dels sentits en la literatura.

EL SENTIT DEL GUST

PROUST (La magdalena)

 

El sentit del gust, a través del menjar ha estat, està i estarà present en l’art i la literatura atès que aquesta és una  manifestació de vida o vides possibles de l’ésser humà i és un element capaç de transmetre i comunicar sensacions i sentiments.

Des de llibres de receptes a literatura de ficció, el sentit del gust opera de manera natural, però també de manera simbòlica. Pot comunicar més del que fan les paraules o els fets, però a través del gust també podem  refugiar-nos en els records.

Recordem el procediment de la magdalena de Proust, el sabor i el plaer gustatiu el porta a un passat que ens comença a explicar.

 

Per escriure ens basarem en el sentit del gust i ho farem en primera persona.

 

 

TALLER NARRATIVA SEGON DIA

 

 

 

BREU RESUM DEL SEGON DIA

Lectura del que heu escrit, basat amb el  fragment del conte “La colmena madre” de Kipling.

Hem repassat el que és un conte i el què el diferencia d’un reat.

Hem parlat de l’escenari i l’ambient.

Hem parlat del narrador.

 

El NARRADOR és qui conta la història, i per fer-ho adopta un determinat punt de vista i diferents tècniques narratives  (maneres de contar). Pot trobar-se fora de la història

 (i utilitzar la tercera persona), o pot coincidir amb algun dels personatges que, d’alguna manera, viuen els fets (i utilitzar la primera persona).

 

1- Quan el narrador es troba fora de la història s’anomena NARRADOR EXTERN. Pot ser de diverses classes:

Omniscient: És potser el tipus de narrador extern més conegut. El narrador conta la història com si es tractés d’un déu que tot ho veu i tot ho sap.

Observador exterior: El narrador veu els fets com si fóra una càmera de cinema, sense entrar en la descripció dels pensaments o les motivacions ocultes dels personatges.

Editor: Quan actua com si haguera trobat el relat escrit o li l’hagueren contat, i ell es limita a donar-lo a conèixer. Aquest tipus de narrador no suplanta al narrador de la història del “document” que ha trobat i que reprodueix. Amb el fet de “dir” que “s’ha trobat” la història es pretén donar més veracitat i autenticitat a allò que es conta.

 

2.- Si el narrador conta la història en primera persona, parlem de NARRADOR INTERN. Aquest narrador pot coincidir amb:

Narrador Protagonista: El / la protagonista de la història.

Narrador secundari: Algun altre personatge de menor importància.

Narrador Polifònic: Diversos personatges que alternen les veus (en aquest cas, la visió plural que es dóna s’acosta a l’omnisciència).

 

Dues opcions per escriure:

Ens basarem en el conte “El vailet del pa” de Narcís Oller o bé en el poema “Ítaca“ de Konstandinos Kavafis.