diumenge, 26 de juny del 2016

TALLER NARRATIVA NOVÈ DIA







BREU RESUM DEL NOVÈ DIA
 

Parlem de Jorge Luís Borges, el més brillant narrador de tots els temps.
Sempre sap el principi i el final. El que hi ha entre el principi i el final ho ha d’inventar.
Llegim el conte La intrusa
 La comparació com a recurs literari:
La comparació és un recurs literari que serveix per aclarir un concepte o per reforçar plàsticament el que volem dir.
Consisteix en relacionar alguna cosa  amb alguna altra que presenti una certa semblança.
 Com acabem les històries, els relats, els contes?
Perquè volem que les històries tinguin un final?
Final feliç, final obert, final negatiu?
 Els colors com a recurs literari
 
 

 















 


dimarts, 21 de juny del 2016

TALLER NARRATIVA VUITÈ DIA

 
 
 



BREU RESUM DEL VUITÈ DIA

Hem parlat de Gabriel García Marquez i del  realisme-màgic. La realitat es fon amb la màgia i la fantasia i ens sembla que la història és certa.

Hem  llegit el conte “Ladrón de sábado”

De quina manera escrivim el que senten els personatges?

Adonem-nos d’aquell instant, d’aquell detall peculiar que normalment ens passen desapercebuts

Com dosifiquem la informació en el relat per mirar que els personatges no siguin massa previsibles?

Els seus sentiments és millor explicar-los directament, suggerir-los o analitzar-los?

Hi ha un llenguatge corporal i facial que hem de conèixer per poder suggerir emocions i sensacions dels personatges.

De quina manera podem descriure un sentiment de por, de ràbia, de preocupació, de pau...

El vestuari ens diu molt de la personalitat dels nostres personatges i de la seva posició social. Com els vestirem?

 

També hem parlat d’Isaac Singer, dels seus contes i sobretot dels seus contes jueus on també es barreja la realitat i la fantasia.

Treball: Escriurem un relat inventat però que passi en un lloc real

 

 

TALLER NARRATIVA SETÈ DIA




BREU RESUM DEL SETÈ DIA

Llegim el conte “Embolicant la troca” de Gianni Rodari.

Les paraules formen històries.

Tornem a parlar de la tècnica de desbloquejament literari ideat per Gianni Rodari. Agafem dues paraules a l’atzar, sense cap relació lògica i amb aquestes dues paraules podem crear una història.

Ho hem treballat i han sortit unes històries molt boniques i ben travades.

 
Hem parlat de la versemblança de la primera persona:

1-      Protagonista principal: el personatge central narra la seva pròpia història.

 

2-      Protagonista secundari: El narrador explica la història d’un altre personatge.

 

3-      Protagonista epistolar: És la transcripció d’una narració personal mitjançant una carta. S’utilitza el jo o el nosaltres i també el tu.

 

4-      Protagonista de diari íntim: Transcripció d’una narració personal feta en forma de diari.

 

5-      Protagonista de monòleg interior: Narració  en què l’èmfasi està posat sobre la intimitat i els pensaments del protagonista.

 

Parlem de diversos escriptors que han utilitzat la primera persona en les seves obres. De  les cartes de: Rilke, Chèjov, Rodoreda...i també de les autobiografies com ara “Enfance” de Nathalie Sarraute.

 

Parlem de les llegendes populars i llegim “Cita a Samarra”, llegenda popular àrab (Citada en “Les mil i una nits” de diverses maneres.
 
 
 
 
CITA A SAMARRA
 
Vivia a Bagdad un mercader anomenat Zaguir, un home culte i assenyat que tenia un jove servent, Ahmed, al que apreciava molt.
Un dia, el mercader va enviar el servent al mercat a comprar provisions. Al cap de poca estona, Ahmed va tornar esblaimat i esglaiat i li va dir:
-Senyor, a la plaça del mercat he vist una dona que m’ha fet un gest amenaçador i m’he adonat que era la mort. Deixeu-me un cavall  per marxar de la ciutat i anar a Samarra, i allí la mort no em podrà trobar.
Zaguir li va deixar el seu cavall més veloç i Ahmet va fugir a tot córrer.
Després, el mercader va anar cap a la placa del mercat. Al cap de poca estona va trobar la mort que es passejava entre les parades i li va demanar:
-Com és que has amenaçat al meu servent quan l’has vist aquest matí?
I la mort li va contestar:
-No ha estat un gest d’amenaça, sinó de sorpresa. M’ha sorprès veure’l aquí perquè tinc una cita amb ell aquesta nit a Samarra.
Traducció i adaptació: Maria Carme Canadell
Aquesta llegenda ha estat adaptada per molts escriptors, entre ells Gabriel García Márquez i ens obre les portes cap al proper dia. El vuitè dia, García Marquez ens portarà cap al realisme màgic.
El treball pel proper dia: qualsevol escrit utilitzant el protagonista principal, el protagonista secundari, el protagonista epistolar...
 


dilluns, 6 de juny del 2016

TALLER NARRATIVA SISÈ DIA




Vam parlar de l’ escriptor alemany Hermann Hesse i de la seva novel·la Demian i de tot el que parla en aquesta obra sobre els valents i els dèbils.

Vam enllaçar-ho amb l’escriptura d’ Ana María Matute perquè ella també va parlar molt sobre el mite de Caín i Abel.

Vaig passar un  fragment del llibre: Demian de Hermann Hesse en el que parla dels dèbils i els forts i la senyal que porten aquests.

I tornant-ho a enllaçar, vaig parlar sobre la casa de Mercè Rodoreda que es deia “El senyal”, precisament per aquesta obra de Hermann Hesse.

 

Vam parlar dels microcontes:

En un microconte el principi i el final es toquen.

Un microconte és una narració condensada i breu. Se sol utilitzar la ironia o bé l’humor i sol tenir un final sorpresa.

 

Vam parlar dels binomis de paraules.  Paraules triades a l’atzar per poder crear històries breus com per exemple:

Arbre-mel

Llapis-núvol

Amor-aigua

Mar-llibreria

Cadira-anys

Màgia-conte

Llop- ovella

 

Mini conte de Braulio Arenas (Faula): on surt el binomi “llop-ovella”:

Un pastor es troba amb un llop i li diu:

- Quina dentadura més bonica que té vostè senyor llop.

- Oh! -respon el llop- la meva dentadura no val gran cosa, ja que és una dentadura postissa.

- Confessió per confessió- va dir aleshores el pastor- si la seva dentadura és postissa, jo li puc confessar que no sóc pastor: sóc ovella.

 

INCORPORAREM ELS SONS AL TEXT

Els sons que percebem, no tant sols causen en nosaltres diferents efectes sinó que són capaços d’interpretar-los i donar-los-hi contingut.

El so d’una campana ens porta la imatge d’una església.

El refilet d’un ocell ens porta a la natura.

Podem incorporar els sons al text i deixar que facin el seu efecte. Exemple:

El llenguatge està format per sons. Una paraula i la seva imatge acústica són inseparables.

 

Substantius: Veu, cant, remor, murmuri, xiulet, gemec, estossec...

Adjectius: Sonor, estrident, agut, alt, eixordador, baix, bulliciós, cadenciós, clamorós, cruixent, estrepitós, estrident, fragorós, martellejant, metàl·lic, ressonant, sorollós, sostingut, ululant, vibrant...

 

Hi ha determinats recursos del llenguatge, com les onomatopeies que imiten un determinat so en un text. Es tracta que el resultat acústic de l’emissió de determinats fonemes s’assembli el més possible al so representat.

Onomatopeies:

Del rellotge: tic-tac.

Del gall: qui-qui-ri-qu-i.

D’un tret: Pum!

Tam-tam, bla-bla- fru-fru, ja-ja. Etc.

 

Vaig recomanar donar una ullada als contes d’Oscar Wilde: El gegant egoista, El rossinyol i la rosa, El príncep feliç, L’amic fidel, El famós coet... En tots els contes, defensa valors com l’amistat, la solidaritat o el compromís.

El més conegut és “El Fantasma de Canterville”, amb una narració àgil, ràpida, d’una gran riquesa i ple de tocs d’humor.

El que més ens interessa és la frescor del llenguatge, l’agilitat i la manera tan planera que utilitza en escriure.

 

PEL TREBALL: Escriurem  un microrelat, utilitzarem el binomi de paraules que més ens agradi o en crearem un que ens inspiri. La creació pot ser totalment lliure.