Vam parlar de l’
escriptor alemany Hermann Hesse i de la seva novel·la Demian i de tot el que
parla en aquesta obra sobre els valents i els dèbils.
Vam enllaçar-ho amb l’escriptura d’
Ana María Matute perquè ella també va parlar molt sobre el mite de Caín i Abel.
Vaig passar un fragment del llibre: Demian de Hermann Hesse
en el que parla dels dèbils i els forts i la senyal que porten aquests.
I
tornant-ho a enllaçar, vaig parlar sobre la casa de Mercè Rodoreda que es deia
“El senyal”, precisament per aquesta obra de Hermann Hesse.
Vam
parlar dels microcontes:
En
un microconte el principi i el final es toquen.
Un
microconte és una narració condensada i breu. Se sol utilitzar la ironia o bé
l’humor i sol tenir un final sorpresa.
Vam parlar dels binomis de paraules.
Paraules triades a l’atzar per poder
crear històries breus com per exemple:
Arbre-mel
Llapis-núvol
Amor-aigua
Mar-llibreria
Cadira-anys
Màgia-conte
Llop- ovella
Mini conte de Braulio Arenas
(Faula): on surt el binomi “llop-ovella”:
Un pastor es troba amb un llop i li
diu:
- Quina dentadura més bonica que té
vostè senyor llop.
- Oh! -respon el llop- la meva dentadura
no val gran cosa, ja que és una dentadura postissa.
- Confessió per confessió- va dir
aleshores el pastor- si la seva dentadura és postissa, jo li puc confessar que
no sóc pastor: sóc ovella.
INCORPORAREM
ELS SONS AL TEXT
Els sons que percebem, no tant sols
causen en nosaltres diferents efectes sinó que són capaços d’interpretar-los i
donar-los-hi contingut.
El so d’una campana ens porta la
imatge d’una església.
El refilet d’un ocell ens porta a la
natura.
Podem incorporar els sons al text i
deixar que facin el seu efecte. Exemple:
El llenguatge està format per sons. Una
paraula i la seva imatge acústica són inseparables.
Substantius:
Veu, cant, remor, murmuri, xiulet, gemec, estossec...
Adjectius: Sonor, estrident, agut, alt, eixordador, baix, bulliciós,
cadenciós, clamorós, cruixent, estrepitós, estrident, fragorós, martellejant,
metàl·lic, ressonant, sorollós, sostingut, ululant, vibrant...
Hi ha determinats recursos del llenguatge,
com les onomatopeies que imiten un determinat so en un text. Es tracta
que el resultat acústic de l’emissió de determinats fonemes s’assembli el més
possible al so representat.
Onomatopeies:
Del rellotge: tic-tac.
Del gall: qui-qui-ri-qu-i.
D’un tret: Pum!
Tam-tam, bla-bla- fru-fru, ja-ja. Etc.
Vaig recomanar donar una ullada als contes
d’Oscar Wilde: El gegant
egoista, El rossinyol i la rosa, El príncep feliç, L’amic fidel, El famós
coet... En tots els contes, defensa valors com l’amistat, la solidaritat o el
compromís.
El més conegut
és “El Fantasma de Canterville”, amb una narració àgil, ràpida, d’una gran
riquesa i ple de tocs d’humor.
El que més ens
interessa és la frescor del llenguatge, l’agilitat i la manera tan planera que
utilitza en escriure.
PEL TREBALL: Escriurem un microrelat, utilitzarem el binomi de
paraules que més ens agradi o en crearem un que ens inspiri. La creació pot ser
totalment lliure.
