TALLER NARRATIVA SISÈ DIA

Vam parlar de l’ escriptor alemany Hermann Hesse i de la seva novel·la Demian i de tot el que parla en aquesta obra sobre els valents i els dèbils.

Vam enllaçar-ho amb l’escriptura d’ Ana María Matute perquè ella també va parlar molt sobre el mite de Caín i Abel.

Vaig passar un  fragment del llibre: Demian de Hermann Hesse en el que parla dels dèbils i els forts i la senyal que porten aquests.

I tornant-ho a enllaçar, vaig parlar sobre la casa de Mercè Rodoreda que es deia “El senyal”, precisament per aquesta obra de Hermann Hesse.

 

Vam parlar dels microcontes:

En un microconte el principi i el final es toquen.

Un microconte és una narració condensada i breu. Se sol utilitzar la ironia o bé l’humor i sol tenir un final sorpresa.

 

Vam parlar dels binomis de paraules.  Paraules triades a l’atzar per poder crear històries breus com per exemple:

Arbre-mel

Llapis-núvol

Amor-aigua

Mar-llibreria

Cadira-anys

Màgia-conte

Llop- ovella

 

Mini conte de Braulio Arenas (Faula): on surt el binomi “llop-ovella”:

Un pastor es troba amb un llop i li diu:

- Quina dentadura més bonica que té vostè senyor llop.

- Oh! -respon el llop- la meva dentadura no val gran cosa, ja que és una dentadura postissa.

- Confessió per confessió- va dir aleshores el pastor- si la seva dentadura és postissa, jo li puc confessar que no sóc pastor: sóc ovella.

 

INCORPORAREM ELS SONS AL TEXT

Els sons que percebem, no tant sols causen en nosaltres diferents efectes sinó que són capaços d’interpretar-los i donar-los-hi contingut.

El so d’una campana ens porta la imatge d’una església.

El refilet d’un ocell ens porta a la natura.

Podem incorporar els sons al text i deixar que facin el seu efecte. Exemple:

El llenguatge està format per sons. Una paraula i la seva imatge acústica són inseparables.

 

Substantius: Veu, cant, remor, murmuri, xiulet, gemec, estossec...

Adjectius: Sonor, estrident, agut, alt, eixordador, baix, bulliciós, cadenciós, clamorós, cruixent, estrepitós, estrident, fragorós, martellejant, metàl·lic, ressonant, sorollós, sostingut, ululant, vibrant...

 

Hi ha determinats recursos del llenguatge, com les onomatopeies que imiten un determinat so en un text. Es tracta que el resultat acústic de l’emissió de determinats fonemes s’assembli el més possible al so representat.

Onomatopeies:

Del rellotge: tic-tac.

Del gall: qui-qui-ri-qu-i.

D’un tret: Pum!

Tam-tam, bla-bla- fru-fru, ja-ja. Etc.

 

Vaig recomanar donar una ullada als contes d’Oscar Wilde: El gegant egoista, El rossinyol i la rosa, El príncep feliç, L’amic fidel, El famós coet... En tots els contes, defensa valors com l’amistat, la solidaritat o el compromís.

El més conegut és “El Fantasma de Canterville”, amb una narració àgil, ràpida, d’una gran riquesa i ple de tocs d’humor.

El que més ens interessa és la frescor del llenguatge, l’agilitat i la manera tan planera que utilitza en escriure.

 

PEL TREBALL: Escriurem  un microrelat, utilitzarem el binomi de paraules que més ens agradi o en crearem un que ens inspiri. La creació pot ser totalment lliure.