NOTÍCIA DE PRAGA

                                                            NOTÍCIA DE PRAGA

                      Flors al jardí de Zofia Kulak a Piaski-Drużków. Un acollidor i acolorit  món de pau.

Fa uns quants dies, vaig parlar de la meva visita al camp d’extermini d’Auschwitz. Ara us passo el petit homenatge pòstum que Teresa Pàmies va fer a la seva veïna, la senyora Fisher, al llibre Cròniques de comiat.
Una de tantes anècdotes que ens permeten avaluar la magnitud de la crueltat del nazisme.

  

NOTÍCIA DE PRAGA

EM DIUEN QUE HA MORT LA SENYORA FISHER ( paní Fisherovà) que fou la meva veïna d’escala durant vuit anys, al carrer Slupi, de Praga. Era la boja del barri, d’una bogeria encongida i lívida. Tothom s’havia avesat a la seva presencia muda, però inquietant. Les mares de família, sobretot, advertien als fills petits que no hi parlessin. Cada matí trucava a la meva porta i em demanava que, en baixar a la lleteria, li pugés un iogurt per al seu nen. Jo complia escrupolosament l’encàrrec i, en demanar el iogurt a la lletera, aquesta movia el cap i alçava els ulls al cel com demanant misericòrdia.
No en tenia, de nen, la senyora Fisher. L’hi van exterminar els nazis al forn crematori d’Oswietchim (Polònia). A l’home també el van liquidar, per jueu. Ella i el fill de sang jueva foren deportats al camp xec de Terezin i, en entrar, els van separar: els jueus d’un cantó, els aris de l’altre. La va salvar el seu origen germànic.
Em diuen que s’ha mort aquesta tardor. Cada matí, des de feia molt de temps, visqué amb l’única il•lusió de comprar un iogurt al seu fill de tres anys. Només tenia tres anys, la criatura.
La noticia m’ha produït una inquietud estranya, diferent a la pietat que sempre m’inspirà, com si el que li va passar a paní Fisherovà pogués repetir-se.

3 de desembre de 1974
Teresa Pàmies
Cròniques de comiat